Platges (gairebé) secretes de Menorca: guia local amb racons naturistes i tipus de sorra

Cala Escorxada: la postal més salvatge del Migjorn

Una cala verge de sorra blanca i fina, aigua turquesa i un amfiteatre de penya-segats de marès coronats de pins. Sense xiringuitos ni gandules: només posidònia, silenci i l’olor de resina que baixa del pinar. Com en gairebé totes les cales del sud, aquí desemboca un barranc excavat durant mil·lennis a la plataforma calcària, i aquest barranc és la raó que existeixi la platja: la sorra s’acumula just on el torrent troba el mar.

En dies de mar en calma, l’snorkel al costat de les parets laterals és espectacular: sargs, donzelles i, amb sort, alguna vaca serrana entre les mates de posidònia. Precisament per aquesta praderia —que és la que manté l’aigua tan transparent— convé no fondejar-hi a sobre ni arrencar les restes seques de la vora: la posidònia morta protegeix la sorra dels temporals d’hivern.

• Accés: Camí de Cavalls des de Cala Mitjana (direcció oest) o des de Sant Tomàs per Binigaus (direcció est, més llarg).
• Temps a peu: 45–60 min des de Mitjana per sender de terra amb ombra intermitent de pinar.
• Serveis: cap (porta aigua i ombra pròpia).
• Ideal per a: parelles, snorkelistes i viatgers tranquils.

Cala Fustam: petita, ombrívola i molt tranquil·la

Veïna d’Escorxada —estan separades per un sol promontori—, Fustam és encara més íntima: amb prou feines 30 metres de sorra encaixats entre roca i pinar. El seu nom ve de la fusta (fusta en català): durant segles, cales com aquesta van servir d’embarcadors naturals per carregar llenya i fusta dels boscos de l’interior cap a barques de cabotatge. Avui queda el pinar, que regala ombra natural de veritat —un luxe escàs a les cales verges— i una petita cova al lateral que encanta els nens.

L’aigua sol estar molt protegida del vent del sud i es manté mansa quan altres cales del Migjorn tenen onatge. Perfecta per a un bany llarg i sense presses.

• Accés: Camí de Cavalls des de Mitjana, passant primer per Escorxada.
• Temps a peu: 60–75 min totals des del pàrquing de Mitjana.
• Serveis: cap. Cobertura mòbil irregular.
• Recomanació: matina; l’ombra del pinar a primera hora fa la caminada molt més amable.

Mini-itinerari del sud: Mitjana → Fustam → Escorxada (mig dia rodó)

Si només tens un matí, aquesta combinació és imbatible i és la que solc proposar en les meves sortides guiades:

1. 8:30 h — Aparca al pàrquing de Cala Mitjana (arriba aviat: s’omple). Primer bany ràpid a Mitjana o Mitjaneta amb la cala gairebé buida.
2. 9:30 h — Camí de Cavalls cap a l’oest: pujada suau entre pins, miradors sobre els penya-segats i baixada a Escorxada (~50 min).
3. 11:00 h — Salt curt a Fustam (10–15 min més). Bany llarg, ombra de pinar i pícnic.
4. 13:30 h — Retorn amb calma. En total: uns 6–7 km, aptes per a qualsevol persona acostumada a caminar.

Amb nens petits, planteja-ho només fins a Escorxada; amb adolescents, funciona sencer. I si el mar està en calma, emporta’t les ulleres d’snorkel: els trams rocosos entre cales són un aquari.

Cala Pilar: la cara nord més indòmita

Canviem de món. A Pilar la sorra és daurada amb vetes rogenques, les dunes s’enfilen vessant amunt i el paisatge sembla d’un altre planeta: aquí afloren les argiles i pissarres del nord de l’illa, els materials més antics de Menorca. El contrast amb les cales blanques del sud és tan brutal que en les meves rutes solc dir que creuar l’illa és viatjar 300 milions d’anys en mitja hora de cotxe.

La caminada d’accés travessa un alzinar ombrívol —rar a la costa— i desemboca en un mirador des del qual la cala apareix de cop, amb l’illot de Ses Salines al fons. Amb tramuntana hi ha onatge seriós: aquell dia, millor el sud. Amb vent del sud, en canvi, Pilar és un mirall.

• Accés: sender senyalitzat des de l’aparcament del Camí del Pilar (carretera Me-1, desviament a Alfurí).
• Temps a peu: 30–40 min amb desnivell (la tornada puja).
• Serveis: cap. Calçat tancat imprescindible.
• Ideal: amants de la natura, la geologia i la fotografia.

Cala Pregonda: sorra vermellosa i aigües manses

El clàssic del nord. El seu nom ve probablement de pregon, «profund» en el català antic de l’illa: la badia s’obre fonda i protegida, amb un rosari d’illots que esmorteeixen l’onatge i creen una gran piscina natural. El color ataronjat de la sorra neix de la degradació d’argiles i gresos locals, i al capvespre la cala sencera s’encén en tons coure que semblen de Mart.

El passeig des de Binimel·là és el més suau d’aquesta llista i regala vistes tota l’estona, amb les salines velles i els illots a l’horitzó. L’snorkel entre els illots és dels millors de Menorca: fons mixtos de roca i sorra amb molta vida.

• Accés: des del pàrquing de Binimel·là per sender marcat del Camí de Cavalls.
• Temps a peu: 20–30 min, suau.
• Serveis: restaurant a Binimel·là — res a la cala mateixa.
• Snorkel: excel·lent entre els illots.

Tipus de sorra: blanca, daurada i rogenca

La geologia de Menorca divideix l’illa en dos mons, i les platges ho expliquen millor que cap llibre:

• Sorra blanca i fina (sud): neix de la plataforma calcària del Migjorn, la Menorca «jove» del Miocè (uns 20 milions d’anys). Escorxada, Fustam, Mitjana o Macarella en són les filles: aigua turquesa sobre fons clar, l’efecte «Carib» de les fotos.
• Sorra daurada (nord i oest): barreja de gresos i aportacions de torrents. La Vall/Algaiarens n’és el gran exemple.
• Sorra rogenca (nord): argiles i pissarres de la Tramuntana, els materials més antics de les Balears (fins a 400 milions d’anys, del Paleozoic). Pregonda, Cavalleria i Pilar deuen el seu color a aquesta Menorca primitiva.

Aquest contrast geològic —dues illes en una— és una de les raons per les quals Menorca és Reserva de la Biosfera des de 1993.

Quina cala trio avui? La regla del vent

A Menorca el vent decideix el pla, i qui l’entén sempre l’encerta:

• Tramuntana (nord): el nord es posa brau → ves al sud: Escorxada i Fustam estaran protegides i sense meduses.
• Migjorn (sud): el sud s’entela → ves al nord: Pregonda i Pilar com a miralls.
• Calma total: qualsevol de les quatre; tria per la caminada que et vingui de gust.

És la mateixa regla que explico a fons a la guia general de platges, amb taula de vents i el truc anti-meduses inclòs.

Consells i què portar

• Calçat esportiu o de sender. Evita xancletes per als accessos.
• Aigua (mín. 1,5 L per persona), fruita i alguna cosa salada. No hi ha xiringuitos.
• Protecció solar: gorra, ulleres i crema biodegradable (la posidònia t’ho agraeix).
• Tovallola lleugera i bossa per a les teves escombraries. Deixa la cala millor del que la vas trobar.
• Ulleres i tub d’snorkel: en aquestes quatre cales sempre compensen.
• Avisa algú del teu pla: la cobertura és irregular i en temporada baixa pots estar sol.

Preguntes freqüents

Puc anar-hi en transport públic?

A l’estiu hi ha busos a Cala Galdana (per accedir a Mitjana/Fustam/Escorxada) i a Es Mercadal o Ferreries per al nord, tot i que els últims quilòmetres fins als pàrquings del nord requereixen taxi o cotxe. Revisa horaris actualitzats abans de sortir.

Hi ha cobertura de mòbil?

Variable i de vegades limitada a cales verges. Avisa algú del teu pla i mira la meteo abans de sortir.

Són platges nudistes?

No hi ha senyalització oficial: són cales verges d’ambient mixt on el naturisme és habitual i acceptat, sobretot a Escorxada, Fustam i Pilar. La convivència és natural i respectuosa.

Quina és la millor època?

De maig a octubre per al bany. Juny i setembre són el punt dolç: aigua bona, llum llarga i senders tranquils. En ple agost, matina: a les 9:00 tindràs la cala gairebé per a tu; a les 12:00, no.

Es pot reservar una visita guiada?

Sí. Organitzo rutes privades adaptades al teu ritme i nivell, triant la costa segons el vent del dia. Escriu-me per WhatsApp o mira les nostres excursions.